El crit del Gaig Blau
Després de passar uns mesos de confinament estricte a San Francisco, ens comencem a aventurar i sortim a passejar a alguns parcs de la ciutat. El cap de setmana passat, mentre estàvem a Glen Park, vam veure i sentir a un gaig blau imitant el so d’un falcó de cua vermella, just quan el falcó volava per sobre nostre. Més tard vaig llegir que el gaigs solen imitar al falcons com a mesura d’advertència a altres aus.
Si hem après alguna cosa d’aquesta pandèmia és la importància del benestar col·lectiu. Molts de nosaltres subratllem la necessitat de tenir consideració cap als demés com a prioritat. Quina és la millor manera de convèncer a algú que ens escolti i segueixi el nostre exemple?
La resposta ja la va donar Aristòtil durant l'antiguitat. En el seu llibre, Retòrica, descriu les lleis básicas de la persuasió: guanyar la confiança del nostre interlocutor, raonar amb lògica i apel·lar a l'emoció. Perque un acte de persuasió sigui autentic, ha de ser desinteressat. Hem de deslligar-nos emocionalment del resultat i interessar-nos de debo en aprendre el que la persona que tenim al davant necessita. Hem d'estar oberts a canviar d'opinió en quant nova informació se'ns presenti per poder arribar a solucions millorades i probablement diferents a les que teníem pensades des d’un principi.
Com construïm el nostre raonament també és important. Amb internet i les xarxes socials, la capacitat d'atenció esta disminuint. Per diferenciar-nos hem de ser diferents. L’efecte d'aïllament prediu que quan ens presenten una sèrie d'estímuls, el que es diferencia més de la resta és el que serà recordat. Si volem influenciar una presa de decisió, és important mantenir el número d’opcions a escollir limitat. La llei de Hick ens diu que contra més opcions donem, més temps es tarda en decidir. En els casos en que l'esforç que suposa decidir és massa gran, no es pren cap decisió. Per últim, la simplicitat guanya. No em refereixo a la simplicitat de contingut sino a la de format.; presentant el nostre discurs de manera senzilla i comprensible.
Aristòtil va definir les lleis de persuasió en temps de l’antiga Grècia. Investigadors i erudits han continuat desenvolupant múltiples teories sobre la materia. També es fa referència al poder de persuasió com un art. Picasso va dir: “L’art es la mentira que ens fa veure la veritat”. Quan vulguem persuadir i influenciar, creem històries úniques, lògiques, emocionants i senzilles que els demés realment necessitin. Fem-ho amb la ment oberta per poder reconèixer quan hem de canviar d'opinió i de manera totalment altruista. Potser, d’aquesta manera, el nostre crit es sentira més fort i clar. I finalment, serà escoltat.